Monogàmia o poligàmia

Avui no compartiré amb vosaltres una fantasia, avui compartiré una reflexió i espero que vosaltres també digueu la vostra, a veure si suscitem un debat interessant i enriquidor.

 

 Sóc del parer que els humans, com animals que som, som polígams i no pas monògams. En tot cas, som monògams socialment, és a dir, si ens mantenim fidels a la nostra parella no és pas perquè no sentim atracció, desig cap altres persones sinó perquè la pressió social –el que diran, el fet que sigui mal vist o simplement per no sentir-nos culpables- evita que deixem anar els nostres instints. La poligàmia és intrínseca a l’ésser humà!!! Qui digui el contrari s’enganya rere cortines de fum!! Qui no ha desitjat o s’ha imaginat fent sexe alguna vegada amb algú que no és la seva parella?

 

Des d’aquí faig un crit en defensa de la poligàmia!!!

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 comentaris a l'entrada: Monogàmia o poligàmia

  1. Eva diu:

    mira el que tu comentes crec que tots ho hem pensat pe`ro no és així, els humans sí som monogàmics. Des de temps ancestrals existeix un pacte entre homes i dones (millor dit entre mascles i femelles) anomenat contracte sexual.

    Per que dic mascles i femelles i no homes i dones? per que aquest contracte sexual s’origina en la vall del riff entre austrolopitecas i austrolopitecus.

    El contracte sexual es pot entendre en tant que la femella com a homínida de tamany més reduit que el mascle necesitava una protecció especial tant per ella com per les seves cries, la femella va desenvolupar una serie d’atributs per atraure al mascle que li proporcionava protecció i aliment a ella i als seus petits austrolopitecus a canvi de sexe. Així doncs es va crear un pacte entre el sr. autrolopitecus i la sra. autralopitecus per propocionar-se l’un a l’altre menjar+protecció/sexe i aquest pacte només era entre ells dos. Un s’assegurava de tenir menjar i protecció oferint sexe a l’altre part contractant i l’altre s’asegurava tenir sexe segur….

    bé, tot això s’explicaria tenint en compte els instints animals dels austrolopitecus que evidentment eren molt primitius, ara aquest contracte sexual com a tal ja no existeix però suposo que en sí encara existeix aquest instint inconcient….

    o si més no això és el que explicaven a prehistòria a la UAB…..

  2. talcomraja diu:

    Desconeixia aquesta versió antropològica del “contracte sexual” entre mascles i femelles. No obstant, jo segueixo opinant que la monogàmia és quelcom més social, on la mentalitat judeo-cristina té molt a dir.

    Interessant aportació!!!

  3. eva diu:

    és clar que és social, però resulta ser que l’home és justament un animal social. això no és judeo-cristià això és pura i dura antropologia,els tuaregs no són judeo-cristians i bé que són monògams.

  4. daina diu:

    i el sexe, l’atracció i l’estima no són coses diferents?

  5. talcomraja diu:

    Estic d’acord amb la Daina i en un altre post en parlaré. Massa sovint confunem o vinculem el sexe amb l’estima o l’amor, perquè no acceptem que és possible tenir sexe amb d’altres persones sense que això impliqui deixar d’estimar a la teva parella.

  6. Cris R. diu:

    De vegades tendim a mantenir relacions sexuals nomes amb persones de les que estem enamorades, però jo no trobom dolent tenir sexe amb algu que no estimis, sexe per sexe de vegades pot estar be, la cosa es complica quant nomes es sexe i despres la cosa es transforma en amor, llavors ja es fa més dificl mantenir relacions sexuals nomes per tenir-les sense que l’amor es fiqui pel mig.

    Estic fatal, en sóc conscient :-S

  7. Sí, som polígams de naturalesa. Els tios, segur. Som monògams de pensament i actitud. Que cadascú ho porti com millor li plagui (o pugui). I els que mai tingueu dubtes, esteu fatal, fatal; però us felicito sí ho dieu de cor. Una altra cosa és que m’ho cregui. Apa. Ja està dit.

  8. Duschgel diu:

    Tal com ho planteja l’Eva, estrictament com a contracte, pot ser que siguem monògams, però res més. A més, em sorprèn la idea que el sexe només interessi als mascles i a les femelles el fet de tenir criatures i protegir-les, fins i tot parlant d’éssers tan primitius.

    Estic d’acord amb el veí, i ell diu “els tios segur” i jo dic “les ties també”. És part de la nostra naturalesa sentir-nos atrets per l’altre sexe (parlant en termes generals), i “l’altre sexe” no implica només un sol individu.

  9. Jo també estic del tot convençuda que la monogàmia és social i cultural.

    Potser sí que l’organització social de les cultures primitives va afavorir la monogàmia per qüestions de supervivència (no ho acabo de tenit tan clar, doncs dubto del grau de certesa que podem tenir sobre els costums socials de fa tants anys), però el que sí és cert que fins l’actualitat ens han arribat societats que practiquen la poligàmia, i a ells no els traumatitza pas.

    No estic d’acord, però, en una cosa Talcomraja: has dit els humans, com animals que som, som polígams i no pas monògams. En realitat hi ha animals polígams i animals monògams.

    De totes maneres, no és el mateix fer un polvet (o més d’un) amb algú pel plaer que et proporciona que voler-hi establir lligams per compartir-hi el dia a dia i/o tenir-hi descendència…. ummmmmm… ¿com hem d’entendre la poligàmia?

    Ei, que consti que si m’he enrotllat com una persiana és perquè convidaves al debat! ;D

  10. Joana diu:

    Jo no distingiria entre mascles i femelles sinó que parlaria d’éssers sexuats i com a tals en plena disposició per practicar sexe i tot el joc de seducció. Negar la possibilitat de ser atret o d’atraure altres persones que no sigui la teva parella és negar-te una part de tu matei/xa . Que per educació social hi hagi qui ho compleixi i es privi és quelcom que pertany a la seva intimitat. Gaudir-ho també és decisió pròpia i íntima i personal i intransferible. Tothom és amo del seu cos i de la seva ment.
    Salutacions!

  11. Duschgel diu:

    Moltes felicitats, Talcomraja! Que tinguis un dia ben feliç!!

    Petons allà on més desitgis!

  12. Ei, noi, que no en tenia ni idea!

    Et desitjo un bon dia d’aniversari i que gaudeixis moltíssim dels teus 31 anyets! (ostres, que tendre… jijiji)

    Petons allà on tu vulguis!… encara que després de la visita que has tingut, ja deus haver quedat ben servit! ;p

  13. Felicitats en el teu aniversari, que t’ho passis molt bé. M’ha agradat molt el teu blog, és molt interessant. Hi passaré més sovint.

  14. Déjà vie diu:

    Jo estic molt d’acord amb tu i amb tot el q dius. I fins hi tot he tingut parelles obertes, d’akelles q pots anar amb gent tot i tenir parella pro et dic una cosa aixo no funciona quan t’enamores.

  15. Semblant a la parella que habitava en una caverna, es, per exemple, la que son propietaris d´un restaurant. Comparteixen feina, taula, llit, vacances i, fins i tot, la impossibilitat de ser polígam per manca d´ocasió.
    I solen tenir menys problemes que una parella lliberal.
    Perque ningú mesura amb la mateixa balança les banyes pròpies i les alienes.

  16. talcomraja diu:

    Toy folloso tu ho has dit, no són polígams perquè no ho desitgin sinó perquè no tenen temps per fer-ho. Això és trampa, no?

  17. Berta diu:

    Jo crec que tots homes i dones desitgem més d’una persona, estimem o no, depèn de cadascú.

    Tot plegat la monogàmia institucionalitzada, una hipocresia, em sembla a mi. Amb tots els spectes pel monògams sincers, que també n’hi ha algun. Crec que són l’excepció. Un petó per a ells i elles són tan tendres…

  18. Berta diu:

    Jo crec que tots homes i dones desitgem més d’una persona, estimem o no, depèn de cadascú.

    Tot plegat la monogàmia institucionalitzada, una hipocresia, em sembla a mi. Amb tots els spectes pel monògams sincers, que també n’hi ha algun. Crec que són l’excepció. Un petó per a ells i elles són tan tendres…

  19. Berta diu:

    Jo crec que tots homes i dones desitgem més d’una persona, estimem o no, depèn de cadascú.

    Tot plegat la monogàmia institucionalitzada, una hipocresia, em sembla a mi. Amb tots els spectes pel monògams sincers, que també n’hi ha algun. Crec que són l’excepció. Un petó per a ells i elles són tan tendres…

    Ah! I jo conec diverses persones que si que mesuren amb la mateixa balança les actituds sexuals o relacionals (no vull dir banyes perquè no són infidelitats en el setit que no trenquen un pacte) pròpies que les alienes.

Els comentaris estan tancats.