Fidelitat o infidelitat on és la frontera?

Seguint amb els posts reflexius, avui vull compartir amb vosaltres reflexions sobre la frontera que separa la fidelitat de la infidelitat. Es sol associar la infidelitat amb el contacte físic, però jo em pregunto no és igualment infidel aquell o aquella persona que s'allita amb la seva parella habitual però pensa que està amb un altra persona? O no és una infidelitat flirtejar amb algun conegut/da de la feina o amb algun desconegut/da? O, fins i tot, quedar amb algú a esquenes de la teva parella? Encara que tant els flirtejos com la quedada no passin d'això d'una simple xerrada?

O si m'ho permeteu donant una volta més a l'assumpte, no seria igualment una infedelitat el fet de compartir una vida amb la teva parella sense quedar mai a esquenes d'ell amb ningú amb un desconegut/da ni flirtejar però estar enamorat d'algú altre?

Fins i tot, si em permeteu un punt d'ironia una felació pot no considerar-se infidelitat… almenys això és el que argumentà Bill Clinton per justificar que ell no havia mentit a l'afirmar que ell no havia comès adulteri, ja que una felació -segons ell- no es podia considerar una relació complerta -llegeixi's coit-.

Bé què en penseu? 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 comentaris a l'entrada: Fidelitat o infidelitat on és la frontera?

  1. MiNiMaL diu:

    …i en el fons, què importa el que sigui, no?…importa com et fa sentir.

  2. En la fidelitat/infidelitat no som nosaltres els que fixem límits, sinó el conjunt nosaltres/parella. La infidelitat no comença allà on tú creus sinó allà on creu la teva parella.

    Fins aviat,
    Marc
    http://www.catalunyafastforward.blogspot.com

  3. Duschgel diu:

    Sí, Talcomraja, estic d’acord amb tu. La infidelitat comença amb el pensament. Suposo que es dóna més importància a la infidelitat del contacte físic, perquè es materialitza i per aquella idea de possessió (“tu ets la meva parella i el teu cos és meu”).

    També trobo certa l’afirmació del Marc, que segons els barems de la teva parella, amb segons quins actes et converteixes per a un en infidel, mentre que per a un altre no seria cap problema.

    Però finalment penso que s’és infidel quan un mateix se sent així.

    El tema de la infidelitat pot ser molt llarg i complex. S’haurien d’establir molt bé els conceptes de fidelitat i infidelitat (que associo a possessió, exclusivitat, obligació). Jo, per exemple, m’he adonat que, si vull ser fidel a la meva parella, sóc infidel amb mi mateixa.

    Petons, Talcomraja!!

  4. No tenia masses ganes d’opinar sobre això en aquests moments, però al final no m’he pogut resistir.

    En la meva opinió, el límit entre fidelitat i infidelitat no depèn de si fas o no fas una determinada acció, o de si la penses, la imagines, la desitges o la somies. Jo crec que la infidelitat entre una parella és el trencament d’un pacte entre tots dos.

    Tot depèn dels límits que estableixin els dos membres de la parella. Normalment això no es parla i dependrà del que esperi un de l’altre (com ha dit en Marc), però en molts casos sí que s’arriben a establir uns límits (això és més habitual en parelles lliberals).`

    Apa, ja està!
    Petons!!!

  5. Déjà vie diu:

    anem per temes complexos, ehh!! a vera jo crec q infidelitt poden ser moltes coses i les mes perilloses poden ser les dl cap q les dl cos. Ara b jo crec q flirteja es una necessitat quasi i mira si no va mes enlla, no fa mal a ningú pro d’aki a altre termes ja..nuse nuse. la linia es fina!

  6. Gatot diu:

    infidelitat: trencar el pacte.

    Per a mi, la infidelitat comença quan imagines la possibilitat de mentir, d’enganyar, a algú a qui li has promès que no ho faries.

    Per això… mai poso banyes a ningú. Ningú té la exclusivitat dels meus sentiments, ni del meu cos. Tothom ho sap abans d’embolicar-se amb mi. infidelitat… no existeix en el meu diccionari. No és una solució bona per a tothom. Però és bona per a mi.

    petons i llepades fidelíssimes!

  7. Fer diu:

    En el nostre blog i entre la comunitat d’amants del Spanking o açots eròtics entre adults ens pasem la vida discutint aquest punt i hem invocat moltes vegades a en Clinton… quan una pràctica sexual es minoritaria i a la teva parella no l’hi va, que fas?

  8. STRIPER diu:

    La infedilat, comença quant amagas alguna cosa a la teva parella, la trobada amb aquela amiga que feia temps no veias, una trucada amagada,tot aixo potser infedelitat..

  9. STRIPER diu:

    La infedilat, comença quant amagas alguna cosa a la teva parella, la trobada amb aquela amiga que feia temps no veias, una trucada amagada,tot aixo potser infedelitat..

  10. striper diu:

    Hola us paso un llibre que parla sobre tots aquets temas del amor, desde molts punts de vista,es molt aclaridor i molt neutre, no se si encara es troba peró us el recomano

    .ANATOMIA DEL AMOR: HISTORIA NATURAL DE LA MONOGAMIA, EL ADULTERIO Y EL DIVORCIO
    Autor: HELEN E. FISHER

  11. striper diu:

    Hola us paso un llibre que parla sobre tots aquets temas del amor, desde molts punts de vista,es molt aclaridor i molt neutre, no se si encara es troba peró us el recomano

    .ANATOMIA DEL AMOR: HISTORIA NATURAL DE LA MONOGAMIA, EL ADULTERIO Y EL DIVORCIO
    Autor: HELEN E. FISHER

  12. Berta diu:

    Jo també crec que infidelitat és sobretot trencar un pacte. No importa el que facis si no trenques el pacte.

    Però em plantejo, perquè les parelles humanes hem desenvolupat la idea que qualsevol pensament aliè a la parella ja posa en risc l’estabilitat… això fa que no es pugui confessar ni una fantasia… això fa que comens a trencar un pacte abans d’haver fet res. Si s’entengués que els sentiments són com són i que es poden compartir . Les parelles no serien tan infidels. En són, en són i molt i moltes! I s’estalviaria tants patiments.

  13. Fer diu:

    Moltes vegades hi ha una frontera molt minsa entre fidelitat i llealtat. Moltes dones somnien amb natgades eròtiques i per les seves parelles anomenadas “vainilles” això es una malaltia o bé hi son indiferents. Aquestes dones cerquen tenir una experiència de “natgades sense sexe” amb algú. Això m’ha passat a mi, per ser blogmaster del blog més antic en natgades en castellà (ara hi ha fins i tot un en català)que he donat unes natgades eròtiques a dones amb parella, però en aquestes sessions no s’han produit contactes genitals. Ellas ho demanen per continuar siguent fidels o lleals a les seves parelles i no tenir el càrrec de consciencia. A la vegada ser fidels a les seves fantasies sexuals. Heu de penssar que les persones aficionades a aquestes pràctiques (molt més inocents del que semblen vistes de fora) som poques…
    Amb tots els respectes, volia comentar que les opinions que s’han donat pequen de ser massa teòriques. Gràcies per llegir-me

Els comentaris estan tancats.